més al nord

La següent parada fou a les Cameron Highlands. Territori situat al centre de Malàisia i que vindria a ser com la Vihela d'aquest país. Turistes d'arreu, també de Malàisia, s'hi apleguen per gaudir del fred, uns dinou graus, per caminar muntanya amunt i muntanya avall i per asseure's al voltant d'una olla d'aigua bullint dins la qual hi aboquen verdures, ous, carn, peix i fideus! no esta gens malament. Però el millor d'aquest lloc no va esser ni el menjar ni el paisatge, totes dues coses espectaculars. Vam conèixer el jardiner de l'hostal on ens estàvem, el SR. "Yassin" (dubto que realment s'escrigui així). Ell ens va invitar a sopar a casa seva i ens va ensenyar la jungla durant la nit; en la mes immensa de les foscors, resguardats per un sostre d'arbres altíssims, vam cel·lebrar l'aniversari d’en Lluís.
Aquí tot sembla moure's i, de fet, tot ho ha de fer si no vol esser engolit per aquesta natura desordenada que ho avarca tot, fins i tot la gent. A les ciutats aquelles maquines que no s’utilitzen o els edificis que no es netegen acaben coberts per matolls i enfiladisses que els acaben cobrint completament. Cap al centre de Malàisia, allunyats de les grans ciutats, aquest principi cobra encara més força. La nostra següent parada fou Thaman Negara, parc natural de referència a Malàisia. Vam allotjar-nos en un hostal dels mes barats, separats del parc per un gran riu d'aigua marronosa i torrencial. Allí vam conèixer el Chris i l'Elly, una parella de l'illa de Man; l'Ash, una noia de Califòrnia i el Christopher, un canadenc que pretenia bussejar a l’aquari de K.L. Els dies al parc van esser perfectes, jugant a cartes amb el riu gegantí de rerefons, sopant i dinant sobre restaurants flotants i caminant per la jungla espectacular i desordenada. Allí els arbres perdran qualsevol sentit de la gravetat, les seves arrels s'aixequen amunt i tornen a baixar fins a les profunditat de la terra realitzant acrobàcies extravagants. Una nit la vam passar allà, amagats en un refugi enmig de la jungla, escoltant com la vida revifava a partir de les dotze de la nit. Però aquells dies es van acabar i, tristos, per la gent que deixàvem endarrere, però encoratjats pel que encara ens esperava vam dirigir-nos al proper destí.