ses illes

Les illes Perenthian ens vam rebre al vespre, amb una aigua cristal·lina i els turistes preparant-se per sopar als restaurants de la platja. Va esser agradable treure'ns les sabates per jeure sobre l'arena amb xancles i torrant-nos al sol. L'illa no era gaire gran, i de fet la vam recorre alguna vegada, pels camins que s'endinsaven dins la jungla i arribaven a platges oblidades. El context ens va encoratjar a iniciar els nostres estudis de submarinisme i, gran sorpresa per nosaltres, amb un instructor català, el Rubí. Poc després vam conèixer el Julian i el Coco, també instructors al mateix centre. Amb ells i amb un alemany que es feia dir Frank vam acabar les tardes, asseguts sobre hamaques, contemplant la posta de sol. Recordem amb especial interès els batuts de mango i de coco, una autentica delícia.
Però aquells dies també es van acabar i ja ens quedava molt poc per creuar a Thailàndia. Ens esperaven uns quants autobusos, taxis i tuk-tuks (transports locals) per arribar a la nostra següent destinació, Koh Lipe. Aquesta es una altra illa a pocs quilometres de la frontera. Koh Lipe es una illa molt turística però quan nosaltres vam arribar a les seves platges, per sort, era temporada baixa. Els monsons estan acabant a la costa oest, on ens trobem nosaltres, i encara no hi ha gaires turistes. Tot i així tots els locals s'afanyaven a reconstruir les barraques i a construir més hotels. Les platges van despertar-nos, altra vegada, l'interès per conèixer el fons marí. I ja ens teniu a ell Lluis i a mi sobre un bot, entomant les ones monsòniques. Jo amb un mareig insuportable, vomitant per la borda mentre un francès sonat cridava que "sota l'aigua em trobaria millor!"
Però tot això ja esta passat, les illes, la gent, el submarinisme, Malàisia...
Ara ens estem en un hostal a Krabi, esperant agafar un bot que ens porti a Railay. Allí la gent s’entreté fent escalada i nosaltres ho provarem, intentant de no fer-nos mal.
Per cert, ja som Advanced Divers, títol que vam aconseguir a Koh Lipe, després de superar aquelles ones monstruoses. Ah, i hem perdut la càmera!